Quan els regals són masses...

Em van

encantar unes manifestacions de no sé qui ni a no sé on... (lamento no tenir la font), sobre l'excés de regals que els nostres fills, nebots, cosinets..., han tingut en aquestes festes de Nadal i Reis. En ocasions, els infants reben tants regals que en el moment d'entregar-los-ho obren un rere l'altre sense fixar-s'hi massa què és i sense il·lussionar-se molt, per passar a buscar un altre amb el propi nom, i seguir obrint i obrint... I dèia aquella dona que una bona manera de convertir en "educatiu" un moment que ho hauria de ser per definició, és recollir aquells regals que no estaven demanats pels nens, que no necessitaven i s'havien il·lusionat per tenir, i parlant amb l'infant, convèncer-lo de que calia entregar-los -nous!- a altres nens que no en tindrien ni un. Càritas, centres de menors, Cottolengos, i altres llocs semblants poden ser un bon destí per a l'excés de regals, i a més poden ser excepcionals oportunitats perquè els nostres infants aprenguin que és donant que és reb, que és en el poc que tenim que en el fons podem sentir que tenim tant, i és també així que el consumisme no s'arrela en la seva epidermis tant fortament com a la societat adulta sembla que se li fixa tant. Més encara, quan acabada la gran campanya de Nadal (quant a compres), ara ve una nova etapa de rebaixes esbojarrades i que ocupa premsa i portades de telenotícies per tal de difondre (no sé a vegades si des del ridícul) més i més consumisme desenfrenat. Sigui com sigui, el "sistema" que alguns dies, les estructures que tant ens dominen a voltes, o inclús la cultura que esdevé una xarxa que a vegades ens atrapa tant, no sempre se surt amb la seva; està en les nostres mans saber què fer quan els regals són masses...