Avui dia 20 de gener és un dia històric, novament amb Barack Obama. L'home que en aquests dies ha rebut una càlida acollida de ciutadans nordamericans vinguts d'arreu de la nació, i de ciutadans d'altres països vinguts també de lluny, encarna un somni plausible, que 40 anys enrere, fa tot just menys de mig segle, va aventurar amb coratge i profetisme el ja llegendari Martin Luther King.
Ahir, una dona de certa edat, entrevistada per mitjans de comunicació nordamericans a Washington, exposava que està sentint que viu un moment emocionant i històric, que li recorda només a la presa de posessió de John F. Kennedy, el president assassinat el 1963 per obscures maniobres encara no aclarides, vingudes probablement de cercles propers a la CIA i els poders fàctics nordamericans. També ahir el president de Venezuela feia unes declaracions absolutament irresponsables i fora de lloc, amb un to mig amenaçant, en les què exigia al futur President dels EUA que complís amb els canvis que havia promès i anunciat, perquè sinó és possible que acabin amb ell.
És cert que un home que està cridat a fer història, i ja l'ha fet, realment, abans de jurar el seu càrrec, i amb la càrrega profètica que està acumulant i les conseqüències que podria tenir la seva política, de portar-la a la màxima coherència possible en l'entorn nordamericà i mundial, sens dubte arrisca la seva vida per posar en joc els interessos, sovint egoïstes, de sectors que intervenen a vegades negativament en els afers econòmics, socials o polítics locals o globals.
Obama té davant seu un trajecte gens fàcil, i la solitud del President serà, segurament, una de les seves situacions més incòmodes durant el seu mandat, però molts esperem i desitgem que pugui fer força i tirar endavant el que tants esperem dels Estats Units, d'Amèrica i del món.
Com dèia l'autor del "Petit Príncep": "quan un home sap què vol, el món sencer es retira i li deixa pas".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada