Fa no masses mesos que al Tramvia del Baix Llobregat, el Trambaix, sento que posen la ràdio en la megafonia de les parades, i a vegades també dins els convois. També estan col·locant a gairebé tots els tramvies pantalles de televisió on poder veure les notícies del dia i a vegades també informacions de l'empresa de transport. Sovint decideixo agafar el transport públic no tant per a poder estar en silenci, que sé que tampoc és això, però sí per a poder no estar pensant en el trànsit si condueixo, i especialment si hi ha embussos de ciutat. A banda de que l'hauríem d'agafar més per una qüestió de sostenibilitat, és cert que el tramvia, que passa per davant de casa meva l'escullo sovint per tal de desplaçar-me deixant la ment en blanc, silenciant-la (accepto la versió més simple del concepte silenci). Em molesta, per tant, que m'hi posin una emisora de ràdio; però encara que em posessin un fil musical... M'obliguen a escoltar el que no hi és inevitablement. I em pregunto, aleshores, per què la nostra societat tantes vegades no ens deixa estar en silenci, si el silenci és la Pau més simple. Per què la nostra societat afegeix soroll? Quan marxo al camp i passem alguna nit amb família o amics, sovint els més joves (menys acostumats a silenciar-se) arriben a dir-me que els costa agafar la son quan anem a dormir perquè hi ha massa silenci...!!! La nostra societat està massa plena de missatges visuals, de sorolls i de sons, de paraules i d'imatges. Estem matant el silenci que la humanitat ha valorat des que és humanitat.
[Publicat a la revista Valors.org]