Luther King és nostre

Aviat s'atança l'aniversari del naixement de Martin Luther King, el líder nordamericà dels drets civils que fou assassinat el 1968 després d'una llarga lluita, pacífica i noviolenta, per aconseguir superar la discriminació racial dels afroamericans. Va ser un home íntegre, el que es pot dir clarament una persona que va buscar la justícia per als seus, amb mitjans justos per a tots. Un home cristià, profundament tocat pel gandhisme sobre el que llegí abundosament; una persona de pregària i d'acció; un home format en Teologia de tradició evangelista o protestant, però tocant de peus a terra en tot moment. Luther King era pastor d'una església a Atlanta, home avessat a fer grans discursos i més grans compromisos en els que crèia el que predicava amb la prova del que practicava. 

Seva és una de les aclaparadores afirmacions que més han pogut colpir la humanitat:

"El gran problema del món no és pas tant el mal que puguin fer els injustos, com el bé que deixen de fer els que es consideren justos."

Luther King hagué de lluitar fortament contra els que, entre els afroamericans, estaven a punt de trencar l'ideal de l'acció noviolenta, i acabar responent a les provocacions dels blancs radicals i violents. Com Gandhi, Luther King considerava que no tothom podia aconseguir esdevenir un noviolent; qui no pugués, que no s'hi presentés; no tothom està cridat a ser o a fer el mateix que tothom... Cadascú havia de ser fidel a les seves pròpies maneres de ser i de fer. Però el que deixava clar, com també el seu mestre indi, és que el noviolent és un home de coratge, perquè és més fàcil disparar un tret o donar un cop de porra, que afrontar el dolor d'una agressió sense tornar-s'hi. És d'aquesta manera que era fàcilment incomprès quan intentava convèncer la gent de que el dolor que hom assumia quan era fuetejat per la policia o per les bandes de radicals i violents, era la manera més neta de convèncer (i no només vèncer) a qui en el fons era víctima de la seva pròpia violència.

Com es pot estimar tant!? Es fa incomprensible! Però va existir aquest home, i va existir la seva lluita, i va posar en pràctica la seva fe i la seva teoria. I va aconseguir el que molts mai aconseguirien amb canons, i míssils, i fusells, i avions caces... Avui, sense anar més lluny, un president dels Estats Units abans serà afroamericà que de condició femenina, tot i que l'opció femenina era blanca... El canvi s'ha anat donant, paulatinament, però s'ha donat, i avui podem celebrar amb Luther King que el seu somni s'ha fet realitat. Perquè els somnis es fan realitat, només que cal creure-s'ho i saber asseure's on esperar.

Tant de bo, la capacitat de somniar de Martin Luther King se'ns encomanés, perquè molts i més somnis es puguessin fer realitat.