Com pot ser que hi hagi històries com aquestes, quan fa més de 60 anys que el conflicte israeliano-palestí dura i dura? Doncs sí, és possible que hi hagi lloc per a la vida entre tanta mort.
El 2005, en un dels atacs violents dels israelians, soldats de l'exèrcit israelià cercaven un yihadista en territori palestí, i van veure que un nen amb el somriure en els llavis els apuntava amb una arma de joguina. Un dels soldats s'alarmà i disparà, provocant la mort de l'infant. La família decidí, hores més tard, donà els òrgans del seu fill a un nen israelià que en necessitava.
En aquests moments d'immens dolor d'uns pares, com els palestins, que perden la vida del seu fill, és possible que resti espai i força per seguir creient en la vida? La resposta és que, a vegades, realment sí! Depèn tot, de vegades, de la manera com s'afronta la vida en altres qüestions més petites, que les grans també s'escometen amb aquesta actitud de grandesa.
El doctor Tzvi Ben-Yishai, portantveu de l'Hospital Rambam de Haifa, va dir que el nen morí sense poder salvar-li la vida a causa dels trets, i els seus pares van decidir donar els seus òrgans per "apropar els cors i apropar la pau". L'oncle del nen, Jamal Jatib, va confirmar que donació d'òrgaonación de los órganos.
Certament, no és pas la primera vegada que s'han salvat vies en la donació d'òrgans entre israeliansi palestins o a l'inrevés. Un altre exemple és el del jove Ioni Jesner, que va ser assassinat en un atac terrorista a Tel Aviv el 2002, quan tenia només 19 anys. Els seus ronyons van salvar la vida d'una nena palestina de 7 anys. "És un orgull haver pogut salvar vides", -va comentar el seu germà Ari-. "Això és justament el que Ioni hauria volgut: fer el bé sense mirar a qui se'l fa."
Sempre he pensat que la desgràcia i la crueltat humanes no tenen límits, com tampoc ho tenen la generositat i el valor humà.
En unes setmanes on s'ha aguditzat el conflicte israeliano-palestí amb més de 900 morts civils entre els palestins, dels quals més de 70 són dones i més de 250 són nens, és un bon moment per pensar que, més enllà de les violències d'una guerra, pot haver lloc per creure en la solidaritat, en l'amor, i en l'altre, encara que aquest a qui s'ajudi pot estar comptat entre els que vulgui considerar els meus "enemics".
Aquestes i altres històries són les que voldria anar incorporant a un blog que m'agradaria que fos interessant per a molts: http://www.eldiaridelesbonesnoticies.blogspot.com/, que busqués, clarament, mostrar l'altra cara de l'horror humà: la cara de la bondat, de la generositat, del valor, de la lluita pel bé i la justícia, que sovint ens entestem, especialment des de l'esviaix de la majoria dels mitjans de comunicació, en pensar que no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada