Aquest blog, renovat en relació al que existia en aquesta mateixa adreça anteriorment, no té cap altre objectiu que mirar el món i transcriure el que em va reflexionar, pensar, intuir, sentir... És un blog on desitjaria compartir lliurement maneres de veure la vida, formes de dubte que viuen en mi barrejats amb les conviccions que crec consolidades, enfocs de la realitat que em són a vegades contradictoris, però en tot cas que em sedueixen, que m'atrauen, o que em porten a un interrogant difícil de desentrallar.
Sigui com sigui, espero i desitjo assajar la meva vocació d'escriptor, que sento per dins però que cal que s'assagi, s'entreni, i vagi madurant i modulant-se amb el temps. Així, també puc enriquir-me amb les contribucions dels meus lectors que, davant les reflexions que aquí apareixin, poden donar-me altres mirades, altres punts de vista, altres visions tant o més interessants que les que jo hagi pogut elaborar.
El cert és que davant un món tan complex com el nostre, i una vida tan misteriosa com la nostra, no ens queda cap altra actitud més enriquidora com la de saber aturar-se a mirar-lo des de fora i també des de dintre (on, de fet, hi som). Així, contribuir-hi amb humilitat, serenor i aquella capacitat d'embadaliment que fa que l'adult s'assembli al menut i, d'aquesta manera, no envelleixi mai més..., que és la de saber observar i llegir el que es veu. Jo em dedicaré aquí a escrfiure allò que miri i vegi..., per després llegir-ho també i deixar que ressoni més encara dins meu.
Amic Xavier, m'encanta la foto que has escollit per il·lustrar el teu escrit de benvinguda: una mirada franca, honesta i confiada sobre la Terra, tant des de fora com des de dins, com molt encertadament dius i que comparteixo plenament. La confiança no és una quimera, és intrínseca a l'ésser humà, i la portem inscrita al blanc dels ulls. I això no només és poesia, és prosa científica: l'eminent paleontòleg Eudald Carbonell explica en un dels seus llibres que el blanc dels ulls és una adquisició específicament humana fruit de l'experiment evolutiu d'establir relacions de confiança mútua, també a través de la mirada... En som mereixedors? Confio que sí, tot just fa “quatre dies” que vàrem començar l'aventura d'humanitzar la Terra. Una abraçada!
ResponEliminaHola de nou! Res, que això «d'humanitzar la Terra» donaria per un llarg i potser sinuós debat perquè es pot interpretar de moltes maneres (estic preparant un escrit pel meu blog que es dirà més o menys «La triple ressonància de la Realitat» on puntualitzaré vàries coses...). Simplement volia...... res, de moment ho deixo aquí. Fins aviat!
ResponElimina