dilluns, 4 d’abril del 2011

Apresats per la pressa


Heus aquí un dels mals de la nostra societat actual: la pressa. Em pregunto sovint: si no tenim temps, per què tenim pressa? La pressa ens fa l’efecte de que fem més, però fem menys i pitjor el que haguem de fer. La pressa ens sembla que allargui el temps, però no en tenim realment, de temps, ni aquest és elàstic. La pressa ens planteja una necessitat rere una altra que ens permeti anar més depressa, però no anem enlloc amb pressa; més aviat acabem apresats per la pressa. El “tempo” de la nostra vida urbana hauria de ser un altre, i tots els habitants del món rural ens ho repeteixen quan ens veuen venir de ciutat a velocitat urbana. Els veiem estranys quan porten un ritme diferent; els veiem rars quan ens diuen que els agraden altres costums i rebutgen a vegades els ocis de la vida ciudadana. Tenen molt més temps, perquè simplemente el saben perdre. A ciutat no tenim temps, perquè creiem poder-lo aturar; i pobre del que el perdi a casa, a l’escola, a la feina, en el trànsit... Quantes vegades haurem sentit persones que voldrien que el dia tingués més de 24 hores… És com si demanéssin que tinguessim 7 dits a cada mà enlloc de 5; o que tinguessim 3 braços o 2 cervells… Fer, fer, fer i fer més… I no som pel que fem sinó pel que som en sí mateixos. “Per què canta un rossinyol? –li preguntaren al mestre; –No canta per res més que perquè té un cant per cantar.” I prou… Som apresats per la pressa, i creiem ser lliures. I som presos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada